CANET
Sant Vicenç de Canet
Sortint de Canet en direcció a Adri trobem l’església parroquial de Sant Vicenç. Esmentada des del 822, la base de l’edifici actual és un temple romànic del segle XI, de tres naus i capçalera amb tres absis, del qual es conserva part del mur sud i els absis. Al segle XVI (1560 a la llinda) s’hi van fer importants reformes, que li donaren l’aspecte actual: es refeu la façana principal, a ponent, amb un rosetó i una porta d’estil renaixentista. També es bastí el campanar. Situat al mig de la nau central, de torre de planta quadrada, amb dos pisos d’obertures de mig punt i teulada piramidal. Finalment, s’hi afegiren tres capelles laterals i un comunidor de torre.
Podeu visitar virtualment l’església de Sant Vicenç fent clic a l’enllaç.
Cal Sabater (antic estanc)
Situat al nucli de Canet, és l’ampliació d’una casa, efectuada els anys vint-trenta del segle XX, on destaca el conjunt d’arcs apuntats, inspirats en l’estil neoàrab, oberts a la planta superior i distribuïts com una galeria.
Ca l’Estanyol i el pont de l’Estanyol
Situat al sud-oest de Canet, a l’altra banda de la riera, ca l’Estanyol és un mas documentat des de l’any 1318, però l’edifici actual pertany a una obra del segle XVI, amb reformes posteriors. De la construcció més antiga conserva la porta, adovellada de mig punt, i la finestra central, motllurada. Camí del mas, sobre la riera de Canet, hi ha el pont de l’Estanyol, un pont de pedra d’un sòl arc de mig punt construït l’any 1804 i refet el 1840 pels propietaris del mas, segons es pot llegir en una inscripció que hi ha en el mateix pont. Una reforma moderna, ben visible, ha estat la restitució, en ciment, de l’antiga barana de pedra.
La Torre de Canet
L’antic casal de la Torre de Canet fou propietat dels Canet, que tingueren el títol nobiliari de cavallers. Convertit després en masia, tal com el veiem avui és un edifici originari del segle XVII, amb reformes posteriors, sobretot del XIX. Està conformat per una torre quadrangular de quatre plantes i teulada a doble vessant a la qual s’adossa l’habitatge, de tres plantes articulat entorn d’un pati. A la porta principal, adovellada de mig punt, s’hi pot veure l’escut dels Canet.
Parc de la Font de la Torre
Sota la Torre de Canet, en un paratge obac i fresc on la riera de Canet passa per unes gorgues profundes de formació volcànica, hi ha el parc de la Font de la Torre, condicionat fa pocs anys i que constitueix un dels indrets més bonics del terme. El curs de la riera hi passa engorgat entre balmes, petites cascades i tolls de gran frondositat. Hi ha, a prop, les restes de l’antic molí de la Torre, del qual se n’han condicionat algunes estructures annexes, com la resclosa i dos antics ponts de pedra. S’hi ha adequat també un petit itinerari per fer a peu, que transcorre per aquests ponts, al costat d’una sínia reconstruïda i a través d’un entorn presidit per una densa vegetació formada per roures, alzines, pins i arbustos mediterranis.
Altres masos de Canet
Hi ha altres masos de Canet, destacables per la seva història o per alguns elements arquitectònics que conserven. Can Canet, a ponent del poble, és una construcció originària del segle XVI. Ca l’Espígol, en el camí d’Adri, va pertànyer a una altra de les famílies significades de Canet, i el mas actual, que consta de tres habitatges, mostra algun vestigi del segle XVI, però pertany sobretot a la reforma que s’hi va fer al segle XVII avançat, tal com mostren diverses llindes amb les dates de 1781, 1785 i 1789. Al sud-est, prop de la carretera o en el camí de Montcal, hi ha un seguit de masies dels segles XVI i XVII, amb portals adovellats i finestres de pedra treballada, ben conservades o restaurades: Cal Ferrer Pagès, Can Roca Gros, Can Rigau. Can Torre, Can Pigem i Can Roig. Al veïnat de Foleià, al nord, podem destacar Can Pou de Canet, Mas Verd i la Ca Dalt.
ADRI
Sant Llorenç, d’Adri 
L’església parroquial d’Adri és un edifici romànic del segle XII, d’una nau capejada per un absis semicircular decorat exteriorment amb un fris dentat. La façana s’obre a ponent, i hi destaca la porta, remarcada per dues arquivoltes i suportada per dues columnes amb capitells esculturats amb caps humans, ocells i motius geomètrics.
Afectada pels terratrèmols del segle XV, l’església fou refeta posteriorment, en diverses fases que s’allargaren fins al segle XVIII, amb l’alçament de la nau, la construcció de capelles laterals i l’erecció, sobre la nau, d’un campanar de torre de planta quadrada, obertures geminades de mig punt i coberta piramidal.
Podeu visitar virtualment l’església de Sant Llorenç d’Adri, fent clic al següent enllaç.
Ca l’Esparreguera
Coneguda popularment com a can Parregueres, aquesta masia la trobem esmentada al segle XIV, en el fet que els Esparreguera eren batlles hereditaris d’Adri, i està situada al nord-oest del poble, al costat del camí de Biert. És una construcció de dues plantes articulada entorn d’una torre quadrangular espitllerada de quatre plantes i amb un accés elevat en forma de porta adovellada de mig punt.
Can Bosch d’Adri
Mas situat al nord d’Adri. D’orígens medievals i format per diverses dependències, és una veritable caseria articulada entorn d’una àrea oberta. Les edificacions més antigues visibles pertanyen al mas dels segles XVII-XVIII, de tres plantes, amb porta adovellada de mig punt i alguna finestra de pedra treballada. Al segle XIX s’hi adossà un habitatge perpendicular de tres plantes i una porxada amb una galeria d’arcs de mig punt al pis superior, sobre l’entrada principal. Al segle XX es construí una nova casa de dues plantes a l’únic costat I quedava obert, i es va formar així el pati interior actual que centra el mas. A prop hi ha les restes del molí d’en Bosch, que aprofitava les aigües del Gàrrep, al qual s’accedia per un bonic pont de pedra d’un arc, redescobert fa pocs anys.
Can Heras
Important casal documentat l’any 1274, la família Heras n’ha estat la propietària: fins a l’actualitat, i el seu arbre genealògic es pot seguir sense interrupció des de l’any 1350. La casa actual, situada al nord-est del nucli, entre Adri i Montbó, l’origen en les reformes efectuades durant el segle XVIII, notablement engrandits i embellides al XIX. Del primer moment són l’edifici central, de tres plantes, i capella, d’una nau rectangular, dedicada a Sant Llorenç i oberta al culte l’any 1770. A la segona meitat del segle XIX es construí adossat un nou dos d’habitatge, dues plantes i teulada a quatre vessants, i es reformaren les antigues cambres i torre. Les façanes s’ornaren amb elements d’estil neogòtic, especialment finestres d’arc conopial lobular, i a la torre, de quatre pisos, se li dona una planta octogonal amb el pis superior clarament destacat, sostingut amb tot un seguit de mènsula coronat per una teulada a vuit vessants.
El Pla i el Puig d’Adrí
Altres masos interessants d’Adri són Can Colomer, Can Pou o Can Puig, situats al Pla d’Adri, camí de Canet. Al sud-oest, aquest pla és interromput per un dels elements naturals més emblemàtics del municipi: el Puig d’Adri, un turó volcànic de 408 metres d’altitud cobert de bosc, que – afilat – senyoreja totes les terres de voltants, els camps, els masos i els bosquets que s’estenen pels pobles d’Adri, Canet i Montcal. La colada basàltica fruit de les seves erupcions s’estén per una bona part de la vall cap a Canet, Cartellà i Domeny, fins al Ter a prop de Girona.
MONTCAL I MONTBÓ
Santa Cecília de Montcal 
Església parroquial de Montcal, situada al peu del camí que comunica Cartellà amb Adri. Esmentada l’any 1057, l’edifici actual és originalment romànic, del segle XII, amb ampliacions posteriors. Inicialment d’una nau capejada per un absis semicircular, li fou afegida al sud una segona nau, d’estil gòtic, així com la sagristia i una capella al nord.
La façana, oberta a ponent, és molt senzilla, amb un pont de mig punt amb grans dovelles i dos petits rosetons, un per cada nau. El campanar, de torre de planta quadrada, es dreça sobre la volta de la nau, a la banda de llevant. Té dos nivells de finestres geminades de mig punt a cada cara, i està coronat per merlets i una teulada piramidal.
Masos de Montcal
Entre els molts masos de Montcal podem destacar can Murtra i can Germà, que tenyien portals adovellats, i can Gaietano, que, a més, té finestres renaixentistes. Tot i que molt reformada, can Toscà, que ja existia al segle XIV, conserva encara elements prou antics, com una torre quadrangular de defensa, un portal adovellat i finestres amb llindes treballades. També són destacables can Batlle, can Font i can Fuster.
Sant Joan de Montbó
L’antiga ermita parroquial de Montbó depengué durant molt temps de Santa Cecília de Montcal, des d’on surt un camí que hi porta, i està sense culte des de finals del segle XIX. És un edifici romànic d’una nau i absis semicircular, del segle XI o principis del XII, que ha mantingut inalterada la seva estructura, llevat de l’afegitó de la sagristia. La façana, oberta a ponent, fou reformada als segles XVI o XVII. La porta és adovellada de mig punt i a sobre hi ha una petita finestra en creu, parcialment cegada. Corona la façana un campanar de torre de planta quadrangular i coberta piramidal, construït sobre la nau. A la façana s’hi observen també les empremtes d’un antic atri, avui desaparegut. A prop de l’església hi ha el mas de can Birulesc, amb notables elements gòtic-renaixentistes, avui dissortadament abandonat i en procés d’enrunament. Per a veure més informació fer clic al següent enllaç.
Dolmen de la Mota
Monument megalític descobert i excavat l’any 1975, situat en una parcel·la de la urbanització “Refugis de la Mota”, a la qual s’accedeix des de la carretera de Banyoles, passant per Sant Martí de la Mota (Palol de Revardit). Aixecat durant el Neolític final (2500-2200 aC), fou utilitzat com a lloc d’enterrament al llarg de tota l’edat del Bronze, fins a l’any 700 aC. Es tracta d’un sepulcre de galeria coberta amb una llosa transversal a l’acabament de la cambra. Des de l’interior, la seva longitud és de 4 metres. Les excavacions van permetre la recuperació de diverses restes humanes i animals, fragments de ceràmica i 29 denes de collaret de pedra.
BIERT I ROCACORBA
Sant Martí de Biert
L’església parroquial de Biert, existent al segle X, fou reconstruïda a principis del segle XI i de nou al XII, moment al qual pertany l’estructura actual, d’una nau capçada per un absis semicircular. Al segle XVIII es construïren sengles capelles a banda i banda de la nau, que donaren a l’església la imatge d’un fals creuer. Al segle XIX, finalment, es reforma la porta d’entrada, oberta al mur de migdia, i es bastí l’actual campanar, d’espadanya de dos ulls. A ponent té adossada la rectoria i, al costat, hi ha un petit cementiri. L’església, que havia quedat pràcticament abandonada a causa del despoblament dels entorns, ha estat restaurada recentment.
Ermita de Rocacorba
El santuari de Rocacorba està situat a dalt del massís de Rocacorba, a uns 930 metres d’altitud, just al costat del Puig Sou (992 m). En aquest racó de món és on s’erigeix solemne, just al cim d’una roca en forma de proa de vaixell i on en els dies més clars permet veure des del Cap de Creus, el Montgrí, les Illes Medes, les Gavarres, el Montseny i el Puigmal.
